qué disparate eres,
qué loco, puerto loco,
qué cabeza con cerros,
desgreñada,
no acabas de peinarte,
nunca tuviste tiempo de vestirte...
Finalment sembla que els nostres cosos ens demanen menjar i dormir a la mateixa hora que a la gent d'aquí. En canvi, no estem acostumats a pujar i baixar escales amb la mateixa facilitat que ells i Valparaio, si alguna cosa és, és un trencacames excepcional, un mirador de colors, un batibull de gent, passat reprimit i present reivindicatiu... Caratxus, sembla que Valparaiso és molta Valparaiso!!!
Us deixem aquí el començament de l'Oda a Valparaíso de Pablo Neruda. Si la voleu llegir sencera, o bé d'altres poemas dedicats per ell mateix o d'altres poetes a aquesta bonica ciutat, podeu fer-ho aquí.
Us desitgem bon any des de solsona
ResponderEliminarJa veiem que us ho passeu molt bé.
Petons.
Carme.
Quan a la nit veig el cel ple d’estels trobo un paisatge conegut, un munt d’ulls que m’espien i vetllen el meu son. Allà dalt estan les constel•lacions que han acompanyat l’antic món. Sempre em pregunto com és el cel de l’hemisferi sud. Trobo que ha de ser una de les coses que més estranyen quan traspasses la línia de l’equador.
ResponderEliminarLaura.