Vam tenir molta sort! Despres d’una pujada amb mitja pluja
fins al “campamento Torres”, de muntar la tenda (carpa) amb presses tement el
pitjor i d’anar a dormir d’hora… ahir el dia es va llevar seré i, a les cinc del matí, sense gairebé motxila i
ben abrigats, hem pujat al mirador, just per poder veure el sol baixant per les
Torres, en un espectacle inigualable!
Avui, recuperació i demà, cap a Punta Arenas (si trobem
allotjament). Una abraçada pels follovers
Que "guapos" esteu!!!!
ResponderEliminarQuina sorpresa, Ramon! Qué be! Digues-li a la Cristina que, si per mi fos, es quedaria sense práctiques. Millor dit, ja les podria anar fent i jo torno a l'abril, no? Un peto ben gros per a tots dos.
EliminarEnriqueta
Hola wapos, us veig molt i molt wapos, es nota que el viatge proba.
ResponderEliminarHem estat (estem encara) distrets intentant inquibir tot el nostre "patrimonI" que no hem pogut ni hem sabut llençar...Tenim ganes de veureus però seguiu disfrutant d'aquestes experiencies...Un petonas graaan ! i salut ! (intentarem seguir el viatge)
Que me dices, si me traslado cada dos dias ... je, je. Ara seriosament: poseu-ho tot al seu lloc i reserveu-nos un espai petit perquè us vinguem a veure.
EliminarUna abraçada