El mundo del fin del mundo (Luis Sepúlveda)

Entrada breu a Argentina, Ushuaia, per seguir al costat dels Andes, transformats ara en Cordillera Darwin ( la costa Brava vora els Alps,per entendre’ns ) Arbres grossos i alts com gegants perduts amb noms estranys com Coigüe, Ñirre i Lenga al costat de platges amansides per badies, illes i algues. Resseguim a peu la Badia Lapataia , el riu Ovando, el riu Pipo i el Lago Roca amb un dinar breu amb el Cesc i la Raquel , dos joves de Caldes que fa nou mesos que van amb la seva moto (http://rumbalest.com/). Tot gràcies al colectivo que ens ha aconseguit el Teodoro.

Una bióloga argentina del hostel ja ens ha explicat que una contribució de la civilització a la incultura autóctona va ser la introducció de conills, castors i guineus platejades, creant un bon merder en la fauna fueguina. Nosaltres només veiem conills: molts.